Noia de porcellana d'en Pau Riba, posem-nos drets, si us plau...

I
D G D G D A D
Noia de porcellana buscava una ànima dintre teu
D G D G D A D
i això era com buscar papallones blanques damunt la neu.
D G D G D A D
Noia de porcellana la teva entranya és plena de vent,
D G D G D E A
una brisa de maig amb pètals de rosa, és aire innocent.
G D A7 D A7 D
Noia de porcellana tot el teu cos és un recipient
G D A7 D A7 D
a punt de ser omplert d'aigua i posar-hi un lliri quan ve el bon temps.
Tornada
Bm F#m D
Noia de porcellana buscava força en el teu parlar
Bm F#m A D
i això era com buscar papallones blaves damunt la mar.
Bm F#m D
Noia de porcellana d'una mirada et van trencar el braç,
Bm F#m A D
semblaves indignada com una santa sense beats.
Fa# G D
Noia de porcellana tota ets fràgil que t'has tancat
Fa# G D A D
sota d'una campana que sona dolça i és de cristall.
II
Noia de porcellana buscava llum en la teva pell
i això era com buscar papallones d'aire allà on bufa el vent.
Noia de porcellana tens la mirada ben transparent,
la pell de celofanala i la carn translúcida i repel·lent.
Noia de porcellana què vols que et donin no donant res?
Ets freda i inhumana et preocupes de cinc a set.
Tornada

Alegria dels Antònia Font... "tothom m'estima i jo estim tothom", visca el bon rollo!

I
D F#m G A Bm
Cau es sol de s'horabaixa dins s'horitzó,
F#m G A
damunt la mar arrissada es avions.
D F#m G A Bm
Cau es sol de s'horabaixa vermell i calent,
F#m G A
me sala i m'arengada sa pell.
G D Em
Es penyassegat
A D G D Em A
i una pluja suau de pols estelar.
II
Cau es sol de s'horabaixa i plàcidament
sa gent se dutxa i ompl es carrers.
Cau es sol de s'horabaixa dins es meu cor,
tothom m'estima i jo estim tothom.
Falla sa corrent
ses fireres no vendran cacavets.
Tornada
G A D F#m G A Bm F#m
Alegria, ses velles se xapen de riure,
G A Bm F#m
es dies s'acaben i es fars il·luminen
G A Bm F#m
ses góndoles entre ses cases.
G A D F#m G A Bm F#m
Alegria, ses òrbites en sincronia,
G A Bm F#m
i es ovnis se pinyen i deixen un cràter
G A Bm F#m G A G A
per sempre dins sa meva vida... Alegria!
III
Cau es sol de s'horabaixa dins s'horitzó,
damunt la mar arrissada es avions.
Cau es sol de s'horabaixa vermell i calent,
me sala i m'arengada sa pell.
Es municipals, és evident,
fan aparcar bé a sa gent.
Tornada

Enmig de la mar dels Menaix a Truà, molt dolceta...

I
G C G D
Hores llargues d'espera, entretingut en pensaments.
C Bm C D
Tot són camins plens d'herbes fresques, arena i onades caient...
Anys que no hem pogut brindar. Es sol calenta de valent.
Sa teva figura no s'esborra, encara que passi el temps.
Tornada
C Bm
Vinjolites que dibuixen, més enllà de l´horitzó.
G A
Elles no tenen respostes, només m´emplenen sa buidor.
C Bm
Es silenci és una pista. Des d´aquí es veu millor.
A D
Tota plena de racons, plena de raons
C G C G
enimg de la mar, com tu enmig de la mar... (x2)
II
G C G D
Aquesta vida és un llarg viatge que sé que tenc que travessar;
C Bm C D
si fos amb tu al meu costat, seria un somni sense acabar.
No tenguis en compte ses febleses que un dia em van fer oblidar;
que tu eres sa meva princesa. Ara per a tu es meu cor bategarà.
2ª Tornada
C Bm
Sense tenir massa pressa, jo t´agafaré sa mà.
G A
Caminarem fent drecera, només somnis trobaram.
C Bm
Ses fragàncies de la vida mos vindran a fer costat.
A D
Fugirem a la fi del món, amb ses nostres raons
C G C G
enmig de la mar, com tu enmig de la mar...
Enmig de la mar, perdut enmig de la mar...

Si et quedes anb mi dels Sopa de cabra, snif, snif...

I
Sol Do Sol Do
Més lluny de les muntanyes jo vull trobar un racó
Sol Do Sol Do
per viure sense pressa i ser l'ombra del teu cos.
Sim Do Re Sol Do Sol Do Sol
Si et quedes, aah! Si et quedes amb mi.
II
Sol Do Sol Do
No et puc donar riquesa, no puc donar-t'ho tot,
Sol Do Sol Do
puc ser el teu llarg viatge, puc ser la llum del sol.
Sim Do Re Sol Do Sol Do Sol
Si et quedes, aah! Si et quedes amb mi.
Tornada
Sim Do
Quan estiguis cansada jo et donaré repòs;
Mim Do
quan res no vulguis veure t'ompliré els ulls de flors;
Sim Do
de dia quan despertis vull estar al teu cantó,
Mim Do
vull tenir les mans buides per prendre el teu amor.
III
Sol Do Sol Do
Quan se't tanquin les portes jo t'obriré el balcó;
Sol Do Sol Do
quan creguis que estàs sola, podràs cridar el meu nom.
Sim Do Re Sol Do Sol Do Sol
Si et quedes, aah! Si et quedes amb mi.
2ª Tornada
Sim Do
No vull guanyar cap guerra, no vull ser el teu heroi,
Mim Do
no vull fer cap promesa, no vull entendre el món.
Sim Do
Despinta les banderes i fes-ne un gran llençol.
Mim Do
per sobre les fronteres podràs sentir-me a prop.
I

Els teus ulls glaucs dels Glaucs

I
D G A D G A
Podré excusar-me per parlar potser de coses sense seny que em faran mal
D G A D G A
Si sóc estrany, noi sense fons o simplement sóc diferent diguem-ho tu
D G A
No són raons prou consistents jo crec que no, no ens coneixem.faig cas al cel
Em G D Am G D
O als teus ulls glaucs que em fan pensar com sortiré de la foscor
II
Pot passar el temps i anar perdent la timidesa del principiant que puc ser jo.
He vist miralls que es van cansant a poc a poc dels meus consells a mi mateix
S'ha reflexat un llarg camí sense final que és el destí l'han fabricat...
Tornada
Em G D Am G Em G D
..els teus ulls glaucs reflexant la solitud que he recobert,parlant del temps
D7 G A Bm D
Despullant els colors
G A Bm D G A Bm
parlarem de foscors obrirem un camí
A Em G D G A D G A D G
sense oblidar els teus ulls glaucs els teus ulls glaucs els teus ulls glaucs
Em G A7 D G A D
passa el temps, però no canvïis el color dels teus ulls glaucs.

Alacant per interior d'en Feliu Ventura

fa#m mi fa#m mi
I
fa#m la mi
A voltes necessites la cançó
fa#m la mi
Quan vols estar despert, alerta i sobri
sim la mi
Anant cap a Alacant per interior
re sim fa#m
On diuen que has guardat tots els teus codis
mi
II
Quan ella t’acompanya no et sents nu
Vas construint amb ella un nou paisatge
La brúixola que et marca com ningú
Dreceres per a fer curt el llarg viatge
Tornada
Re la sim fa#m
S’obri el cel allà on comença l’horitzó
re la mi
Tot es mou sota els núvols
Re la sim fa#m
S’obri el cel allà on comença l’horitzó
re la sim fa#
Roba al vent la força per a anar més lluny
III
València necessita una cançó
Per a recuperar el vell somriure
De quan senyorejava sobre el món
Amb una ment desperta alerta i lliure
IV
Dormida sota dècades d’asfalt
jugada com la història sense regles
Hereva del dolor d’un temps malalt
On cauen en l’oblit les veus i els segles
V
Octubre necessita una cançó
Com un senyal ocult o una consigna
Camine a les palpentes pels racons
D’una ciutat desperta, alerta i digna
VI
Les places a parir infantaran
Un dia nou i una nova esperança
La calma dels carrers arribarà
Quan trobe l’equilibri la balança
Tornada

Deixa-ho córrer, ja està fet de Bob Dylan versionada per Quintana i Batiste

I
C G Am
No et pensis pas que tot està molt bé, no,
F C G
seria massa planer.
C G Am
No pensis pas que tothom viu feliç, no,
D7 G G7
seria massa senzill.
C C7
L’arbre que has plantat pot créixer tort o dret,
F D7
el consell que has donat pot ser llençat al vent,
C G Am F
l’home no pot ser a la mida que el volem,
C G C
deixa-ho córrer ja està fet.
II
No et pensis pas que tothom està bé, no,
malgrat la cara que fa.No et pensis pas que tothom està bé, no,
malgrat la vida que fa.La gana fa que pa no sigui dur,
la por et farà plorar, pitjor per tu,
la nit d’amor no s’acabarà mai,
però ara ens toca despertar.
III
M’agradaria tenir una altra amiga
que fos tal com eres tu,
m’agradaria tenir una altra amiga, sí,
que m’estovés el cor dur.
Donar-li la soledat que ara tinc,
quan em cridés dir-li, ara vínc,
m’agradaria tenir una altra noia, sí,
que fos tal com eres tu.
IV
Es pot ser molt feliç tenint els ulls tancats
el temps que hi puguis estar.
Es pot ser molt feliç tenint els ulls tancats,
si els obre la llum et farà mal.
Jo ja els he obert, t’he vist i ara me’n vaig,
la llum és massa clara, l’aigua no ho és tant,
no vulguis deturar el meu caminar, no,
deixa-ho córrer , ja està fet.

Els teus somnis dels Sopa de cabra

D D4sus D D5
I
D D4sus D
Enllà, més lluny de les estrelles,
D5 D
a l’altra cara del mirall,
D4sus D
On tot és més senzill d’entendre,
D5 D D4sus D D5
la porta espera oberta.
II
D D4sus D
Un pas i ja el teu cor desperta,
D5 D
un salt i ja no tornaràs,
D4sus D
Comptant la màgia és la primera,
seguint...
Tornada
Bm G D
Els teus somnis t’estan esperant.
Bm G D
Vés, no dubtis més, abraça’ls.
III
No el veus? a poc a poc s’acosta,
no ho sents? el tens al teu costat.
L’amor té totes les respostes.
Tornada
És el teu somni, t’estava esperant.
Vés no dubtis més, s’escapa.
Lluita pels teus somnis, t’estan esperant,
Fes que siguin certs, abraça’ls.
Lletania
A G A
El vent escampa les fulles,
G
el temps arriba i se’n va
D G
Mai no em demanis la lluna,
A G
ningú la pot agafar.
D G
La vida cau i la pluja,
A G
el sol ens pot eixugar,
D G
Sempre canvia la lluna,
A G Bm
pren el que et vulgui donar.
Bm G D
Pren els teus somnis, t’estan esperant.
Vés no dubtis més, s’escapen.
Fes que no s’ensorrin, vés-los a buscar,
Fes que siguin teus, abraça’ls.
Lluita pels teus somnis, t’estan esperant,
Fem que siguin certs, abraça’ls.
Fes que no s’ensorrin, t’estan esperant,
Fes que siguin certs, abraça’ls.
IV
D D4sus D
Mirant de tant en tant enrere,
D5 D
els peus a terra, el cor volant,
Endins el sentiment és tendre,
volem seguir somniant.

Jim de la Maria del Mar Bonet i la Billie Holliday

I
Jim no em porta mai les flors que prefereixo.
Jim, no riem mai junts, i jo no m'ho mereixo,
no sé perquè estic tan boja per Jim.
II
Jim no em diu mai que sóc el seu desig ardent,
el foc de l'amor amb ell ja no s'encén
malgrat els anys que fa que sortim.
Tornada
Si em sento emmalaltir d'amor
jo faig com si em vengés,
el deixo fugir, però el meu cor
s'esquerda encara més.
III
Sé que el dia que m'estimi em deixarà,
podeu creure'm, sigui avui o bé demà,
sempre duré amb mi alguna cosa de Jim

Ales curtes d'en Feliu Ventura

I
G C G
Tan jove que la lluna no la veu,
C G
amb ales massa curtes per a volar.
Em D A
Li van prometre un conte de dracs màgics
C A7 G
i viatja en autobusos plens de son.
II
Els seus estalvis són per a somniar
trobar un lloc millor i dir-li llar;
i a penes troba feines per a mantindre’s
i per a llogar un pis a l’infinit.
Tornada
Em D G C G Em D
Travessa les fronteres del teu cos i aprèn a volar, no tardis tant…
III
Pots continuar dient que tot va bé
quan sols entre el cafè i l’ibuprofèn
enganyes el dolor i et sents desperta,
cansada d’esperar i d’esperar.
IV
Pren ben fort el punys i a caminar.
Nodreix les teues ales i a volar.
Fes-te tan visible que la lluna
dedique les estrelles al teu nom.
Tornada
Travessa les fronteres del teu cos i aprèn a volar, no tardis tant…
travessa les fronteres del teu cos i aprèn a volar