Ales curtes d'en Feliu Ventura

I
G C G
Tan jove que la lluna no la veu,
C G
amb ales massa curtes per a volar.
Em D A
Li van prometre un conte de dracs màgics
C A7 G
i viatja en autobusos plens de son.
II
Els seus estalvis són per a somniar
trobar un lloc millor i dir-li llar;
i a penes troba feines per a mantindre’s
i per a llogar un pis a l’infinit.
Tornada
Em D G C G Em D
Travessa les fronteres del teu cos i aprèn a volar, no tardis tant…
III
Pots continuar dient que tot va bé
quan sols entre el cafè i l’ibuprofèn
enganyes el dolor i et sents desperta,
cansada d’esperar i d’esperar.
IV
Pren ben fort el punys i a caminar.
Nodreix les teues ales i a volar.
Fes-te tan visible que la lluna
dedique les estrelles al teu nom.
Tornada
Travessa les fronteres del teu cos i aprèn a volar, no tardis tant…
travessa les fronteres del teu cos i aprèn a volar